Volia encetar aquest nou bloc amb un conte, però el context d'aquestes últimes hores em porta a parlar (mal que em pesi) de futbol. Què hi farem... és ben segur que si Marx hagués nascut al 1992 hauria modificat una de les seves afirmacions més conegudes i diria, fermament: el futbol és l'opi del poble. A vegades també és el meu.
El Barça va quedar eliminat de les semifinals de la Champions League, i prou. Fins i tot m'atreviría a dir que justament (el joc defensiu de l'inter fou fantàstic, molt a prop de la perfecció).
Tanmateix, alguns no ho volen acceptar.. i intenten justificar els 180 minuts del partit amb decisions arbitrals. És el que jo anomeno partit a la carta del perdedor: "si ens haguessin pitat això, haguessin tret aquella targeta..." els àrbitres són humans, s'equivoquen (no és elegant carregar-se l'arbitre de Milà i tenir amnèsia pel de Stamford Bridge, senyors).
Cal ser racionals, i reconèixer que, a vegades t'ajuden i a vegades et foten. El paper del col·legiat és el més difícil de tots.
És més, no sé si clubs grans com el FCB són els més indicats per a reclamar res, quan el 90% de les ocasions són els beneficiats d'aquests errors humans. És una evidència que és molt més senzill pitar a favor d'un equip que té 2 diaris dedicats quasi exclusivament a les seves notícies, que no pas pitar a favor del pringat de turno que amb prou feines surt a la secció d'esports del diari local de la seva ciutat. Tot i així, d'acord, si així ho creuen, estan en el seu dret de protestar..
Però no estan en el dret de justificar tot un partit amb l'arbitratge. És una actitud roïna, i pròpia del perdedor, i em sap greu que un determinat sector de l'afició d'un equip que ha fet coses memorables la mantingui.
Cal ser honest i saber reconèixer les coses... ser un senyor, com en Guardiola.
La mentalitat que ha portat al Barça a ser el millor equip del món ha estat basada en l'humilitat, en ser el millor perdedor, en la racionalitat, la professionalitat i el saber estar. Aquesta està a les antípodes del que es pot llegir a diaris esportius fanàtics o sentir de boques de culers que han portat massa a la valenta això de sentir-se blaugranes.
El Barça va quedar eliminat de les semifinals de la Champions League, i prou. Fins i tot m'atreviría a dir que justament (el joc defensiu de l'inter fou fantàstic, molt a prop de la perfecció).
Tanmateix, alguns no ho volen acceptar.. i intenten justificar els 180 minuts del partit amb decisions arbitrals. És el que jo anomeno partit a la carta del perdedor: "si ens haguessin pitat això, haguessin tret aquella targeta..." els àrbitres són humans, s'equivoquen (no és elegant carregar-se l'arbitre de Milà i tenir amnèsia pel de Stamford Bridge, senyors).
Cal ser racionals, i reconèixer que, a vegades t'ajuden i a vegades et foten. El paper del col·legiat és el més difícil de tots.
És més, no sé si clubs grans com el FCB són els més indicats per a reclamar res, quan el 90% de les ocasions són els beneficiats d'aquests errors humans. És una evidència que és molt més senzill pitar a favor d'un equip que té 2 diaris dedicats quasi exclusivament a les seves notícies, que no pas pitar a favor del pringat de turno que amb prou feines surt a la secció d'esports del diari local de la seva ciutat. Tot i així, d'acord, si així ho creuen, estan en el seu dret de protestar..
Però no estan en el dret de justificar tot un partit amb l'arbitratge. És una actitud roïna, i pròpia del perdedor, i em sap greu que un determinat sector de l'afició d'un equip que ha fet coses memorables la mantingui.
Cal ser honest i saber reconèixer les coses... ser un senyor, com en Guardiola.
La mentalitat que ha portat al Barça a ser el millor equip del món ha estat basada en l'humilitat, en ser el millor perdedor, en la racionalitat, la professionalitat i el saber estar. Aquesta està a les antípodes del que es pot llegir a diaris esportius fanàtics o sentir de boques de culers que han portat massa a la valenta això de sentir-se blaugranes.
No s'ha de caure en el joc de rebaixar-se a Ronceros, Mourinhos i malparits diversos. Malauradament des de la premsa ultraculer s'està fent, i molt sovint. I és que l'actitud que mantenen els sensacionalistes que dominen els mitjans de comunicació esportius de la capital del imperio, no és tant diferent de la que tenen ara molts des de la ciutat comtal i voltants.
A vegades ser d'un equip petit té les seves avantatges. T'estalvies haver de veure els comentaris infantils i fanàtics dels jaios de la teva preferent inferior a les pàgines d'un diari que pot arribar a vendre milions d'exemplars diaris.
Per aquesta raó no som pocs els tarragonins, lleidatans, gironins... que només agafaríem l'Sport o el Marca com a recurs útil a falta de paper higiènic al lavabo d'un bar.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarTotalment d'acord. Cal remarcar que l'actitud dels culers és del tot hipòcrita, i fins a cert punt repetitiva, intentant fer inexistent qualsevol mèrit de l'Inter de Milà, que per molt que diguin que va sortir a tancar-se i a "destruir el joc", va usar un sistema tàctic del tot vàlid i eficaç. El futbol no es redueix només als malabarismes i l'espectacle que ofereix el Barça i, senyors, en aquest món s'ha de saber guanyar amb humilitat, però sobretot, saber perdre amb elegància.
ResponderEliminarHola titi:
ResponderEliminarFelicitats pel teu nou bloc. Primer ja he contestat el teu comentari al meu, espero t’agradi la resposta.
Segon . M’agrada el que has escrit al teu bloc, i mira està clar que el Barça es mes que un club, es un sentiment, es una il•lusió es... enfi representa moltes coses i es causa de moltes alegries però també de moltes frustracions.
El partit contra el Inter jo no tenia cap dubte que el Mou aparcaria l’autobús al davant del Julio Cèsar i que farien el que van fer defensar, defensar i defensar i perdre tot el temps possible, la feina ja la tenien feta del partit d’anada quant van guanyar per 3-1. I només tenien que esperar que s’acabés el temps, perquè fer-li dos gols al Inter no era una feina fàcil.
Ens podrà agradar o no l’estil del Mou, però del que es tractava era de passar la eliminatòria i arribar a la final, i el Mourinho ho va aconseguir chapeau per ell. Diuen que serà l’entrenador del Madrid la propera temporada.
Vinga una abraçada, t’aniré seguint, llegint i deixant comentaris.